energumen — ENERGUMÉN, energumeni, s.m. (În superstiţii) Om despre care se crede că este posedat de diavol. ♦ fig. Om agitat, exaltat. – Din fr. énergumène. Trimis de RACAI, 21.11.2003. Sursa: DEX 98 energumén s. m., pl. energuméni Trimis de siveco,… … Dicționar Român
DAEMON — a Graeco Δαίμων, quasi Δαήμων, i. e. sciens. Ita, Plato in Cratylo. Lactant. l. 2. et Chalcidius in Timaeum Platonis, Daemones genii sunt, Μυςταγωγοὶ τȏυ βίου, ut Menander inquit. Domini Vitae; Lares Cicer. aliis etiam Manes ac Lemures. Genii… … Hofmann J. Lexicon universale
ITE Emergumeni — formula in Eccl. iolim usitata, quâ ante consecrationem. Energumeni, quibus pavimenta domorum Dei ingredi licebat, can. omni die de consecrat. dist. 5. a Diacono dimittebantur. Vide Dom. Macr. in Hierol … Hofmann J. Lexicon universale
PURGANTES se — Graece Καθαιρόμενοι, infimus inter Christianos ordo, sic dicebantur, qui vel fidem Christianam non recepissent, vel post eam receptam novis contractis culpis piaculares essent facti vel a doemonibus obsessi pacatam vivendi rationem amiserant, eô… … Hofmann J. Lexicon universale
energumeno — e·ner·gù·me·no s.m. 1. OB ossesso, indemoniato 2a. CO fig., persona violenta, priva di autocontrollo: è stato assalito da due energumeni 2b. CO estens., chi mostra una grande forza fisica {{line}} {{/line}} DATA: 1600. ETIMO: dal lat. tardo… … Dizionario italiano
energumeno — pl.m. energumeni sing.f. energumena pl.f. energumene … Dizionario dei sinonimi e contrari